KOPINI

La torre del L'emblemàtic edifici, llegat de la mineria de Cercs, busca comprador. La torre podria tornar a recuperar l'esplendor monumental i arquitectònic que havia tingut anys enrere, si finalment surt un comprador que vulgui adquirir l'edifici, que està en venda des de fa un parell de setmanes per un preu aproximat de 750.000 euros (uns 125 milions de pessetes), que l'actual propietari està disposat a negociar. Aquesta torre, llegat de la indústria minera a l'alt Berguedà, que va fer construir a principi del segle passat (es calcula que pels volts del 1904) José Enrique de Olano, comte de Fígols i fundador de Carbons de Berga, ha estat dècades en desús, i l'actual estat de deteriorament en fa imprescindible una restauració a fons, especialment de l'interior. L'accés a la finca és fàcil i ràpid perquè és pràcticament a tocar de la C-16, tot i que s'hi ha d'arribar pel trencall que va cap a Fígols. Però les edificacions estan malmeses, i l'abandonament de tot aquest conjunt monumental implica una inversió considerable en la seva restauració, especialment pel que fa a la torre i el seu entorn, que pràcticament ocupa una hectàrea de superfície. Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos superiors, amb una torre quadrada que dóna cabuda a les escales. L'exterior, fet de pedra i maó, conserva l'estructura intacta, tot i les desincrustacions pròpies del pas del temps i l'absència de cap tipus d'intervenció durant anys per a la seva conservació. Les nombroses finestres i portals que permetien la claror natural a tot l'interior també han desaparegut i han quedat obertures amb les restes de vidres incrustats. Un estudi detallat que va realitzar recentment l'Arxiu Comarcal del Berguedà descriu aquest edifici com una torre quadrada i amb un predomini de línies rectes amb l'excepció dels balcons i les tribunes que hi ha a la façana meridional, que sobresurten del cos de l'edifici en forma de plantes semicirculars sota una cúpula, i que feien de terrassa de les habitacions (la del comte, a la primera planta).L'espai interior és el més delicat, i el que està en pitjor estat de conservació. Els sostres estan sostinguts per bigues de fusta, que en determinats casos la humitat i el pas del temps han fet caure, així com algunes de les peces de maó situades en forma d'arc entre biga i biga. Un dels accessos que hi havia a la planta baixa des de tres de les quatre façanes de l'edifici està tapiat, però la resta es conserven. A dins, es manté l'espai d'un gran saló presidit per una llar de foc, així com diverses estances de serveis, un altre saló annex, i un passadís que donava accés directe al jardí. L'escala que condueix a la primera planta no té barana, però conserva tots els graons, alguns dels quals escantonats. Al primer pis, hi ha un gran saló sense sostre que el separi de la segona planta, sinó que es completa amb una gran llanterna amb finestrals, ara tapiats, que deixaven entrar la llum. Les estances, tant d'aquesta planta com de la segona sales diverses i habitacions amb banys privats, conserven una part de l'estructura, amb envans en runes, inclosa alguna banyera. comte de Fígols, de Cercs, podria tornar a recuperar l'esplendor monumental i arquitectònica que havia tingut anys enrere, si finalment surt un comprador que vulgui adquirir l'edifici, que està en venda des de fa un parell de setmanes per un preu aproximat de 750.000 euros (uns 125 milions de pessetes), que l'actual propietari, l'empresari guardiolenc Adolf Valldeperes, està disposat a negociar. Aquesta torre, llegat de la indústria minera a l'alt Berguedà, que va fer construir a principi del segle passat (es calcula que pels volts del 1904) José Enrique de Olano, comte de Fígols i fundador de Carbons de Berga, ha estat dècades en desús, i l'actual estat de deteriorament en fa imprescindible una restauració a fons, especialment de l'interior.L'accés a la finca és fàcil i ràpid perquè és pràcticament a tocar de la C-16, tot i que s'hi ha d'arribar pel trencall que va cap a Fígols. Però les edificacions estan malmeses, i l'abandonament de tot aquest conjunt monumental implica una inversió considerable en la seva restauració, especialment pel que fa a la torre i el seu entorn, que pràcticament ocupa una hectàrea de superfície. Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos superiors, amb una torre quadrada que dóna cabuda a les escales. L'exterior, fet de pedra i maó, conserva l'estructura intacta, tot i les desincrustacions pròpies del pas del temps i l'absència de cap tipus d'intervenció durant anys per a la seva conservació. Les nombroses finestres i portals que permetien la claror natural a tot l'interior també han desaparegut i han quedat obertures amb les restes de vidres incrustats. Un estudi detallat que va realitzar recentment l'Arxiu Comarcal del Berguedà descriu aquest edifici com una torre quadrada i amb un predomini de línies rectes amb l'excepció dels balcons i les tribunes que hi ha a la façana meridional, que sobresurten del cos de l'edifici en forma de plantes semicirculars sota una cúpula, i que feien de terrassa de les habitacions (la del comte, a la primera planta).L'espai interior és el més delicat, i el que està en pitjor estat de conservació. Els sostres estan sostinguts per bigues de fusta, que en determinats casos la humitat i el pas del temps han fet caure, així com algunes de les peces de maó situades en forma d'arc entre biga i biga. Un dels accessos que hi havia a la planta baixa des de tres de les quatre façanes de l'edifici està tapiat, però la resta es conserven. A dins, es manté l'espai d'un gran saló presidit per una llar de foc, així com diverses estances de serveis, un altre saló annex, i un passadís que donava accés directe al jardí. L'escala que condueix a la primera planta no té barana, però conserva tots els graons, alguns dels quals escantonats. Al primer pis, hi ha un gran saló sense sostre que el separi de la segona planta, sinó que es completa amb una gran llanterna amb finestrals, ara tapiats, que deixaven entrar la llum. Les estances, tant d'aquesta planta com de la segona sales diverses i habitacions amb banys privats, conserven una part de l'estructura, amb envans en runes, inclosa alguna banyera.

JORDI ESCUDÉ / CERCS (www.regio7.cat )